Des de dintre

Hi ha alguna manera de la que et pugui explicar lo molt que t'estimo? Ja se que aquesta paraula no t'agrada, que creus que es impossible. Bueno, potser es d'una altra manera, pero t'estimo. M'agrada estar amb tu, passar estones, passejar, y coses tan tontes com menjar un gelat, dinar, anar al cinema, dormir amb tu... M'agrada que la meva agenda estigui plena del teu nom, Per fi e trobat una persona amb qui em sento bé, amb qui no em cal falsejar, qui m'escolta, qui em parla, una perona amb la que només mirar-nos ja sapiuem algo. Encara que no del tot. Ens queda molt per recorrer. I ho vull fer al teu costat, amb tu. El camí està dificil, està costant. Que hi ha que t'atura? Que he de fer perque entenguis que et necessito? Vull lluitar, vull lluitar per una noia, i aquesta noia ets tu. Mai habia senit el que sento per tu. Dius que et vols allunyar, que no tens les coses clares. No soc ningú per dirte el que has de fer, no et dire que no t'allunyis, lo únic que et diré es que vull que et quedis, i que et quedis amb mí. Pateixes per fer-me mal, estic preparat. He arribat a fer curses en bicicleta, pero per aprendre'n vaig caure i em vaig fer mal moltes vegades. Dons amb tu vull acabar aquesta cursa que sembla que comença, tot i el perill de caure. Són perills que s'han de patir, forma part del joc. La decisió final es teva, tu i només tu diràs el que vols fer. Que sapigues que estic aquí, esperant la resposta. Mentrestant et seguiré estimant. No ho puc evitar. Ets algú molt especial. Que hi farem. No se que mes esriure, potser m'he quedat sense idees. Fins aviat. Un petó.